PORNO I FEMINISME(S)

/ Amat Molero Borràs / 1 comentari

15 RAONS PER CRITICAR EL PORNO HEGEMÒNIC (Part 1)

Porno i feminisme(s), vaya temazo no? Un debat increïble que encara no s’ha trobat una posició clara al respecte. Però potser et preguntaràs: Que t’ha pillat ara per parlar de porno? La meva resposta és que no només vull parlar de porno perquè “se me antoje”, sinó que crec fermament que s’ha de fer pedagogia sobre la pornografia. I més enllà dels arguments que ara mateix et presentaré també vull dir que com a home consumidor de pornografia he pogut arribar a sentir moltes contradiccions, malsdecaps i malestars; addicció i dependència del porno com a forma de descàrrega, buidor interna i malestar després de corre’m, pors i inseguretats veient que la ficció no era el que jo vivia, contradiccions com a feminista consumint porno mainstream, sensació de raresa i de fer algo malament… si t’ha passat algun cop això, doncs ja tens alguna raó personal de llegir aquest article 😉

PERQUÈ PARLAR DE PORNO? UNES QUANTES PORNO-DADES…

Anualment la criticable pàgina de PornHub (una de les pàgines més consumides mundialment) penja estadístiques i un informe sobre el consum de pornografia dels seus visitants. Probablement els resultats (de l’informe del 2019) et petin el cap si et dic que: 

  • Cada ciutadà de l’estat español consumeix 9 minuts i 40 segons al dia de porno i que, per tant, si tu no consumeixes aquests minuts qui tinguis al costat en consumeix el doble
  • Diumenge, dia del senyor, és el dia de major tràfic de pornografia de la setmana
  • L’estat espanyol és el 12è país amb major consum a aquesta pàgina que rep 115 milions de visites diàries (i sembla que any rere any ens aproximem més al pòdium de les olimpíades del consum de porno)
  • El 68% del consum de porno és masculí vers el 32% femení
Continua llegint →

Tots els tius som masclistes?

/ Amat Molero Borràs / 1 comentari

Passar del som masclistes a l’estem sent masclistes

Tots els tius som masclistes?Tots els tius som masclistes? Quina pregunta més difícil de respondre. Sobretot quan la he de respondre com a home i tot el que això comporta. Per altra banda, també m’és difícil escriure això quan sé que existeix tant de masclisme, sexisme, misoginia i heteropatriarcat diari i una constant auto-justificació de moltíssimes persones per exculpar-se de ser etiquetats com a masclistes mentre els seus actes demostren el contrari (epa! I sóc el primer que ho faig!). Per això no vull que aquest article sigui un recull de justificacions, sinó un pas per a l’autoresponsabilització de quan els homes estem sent masclistes en molts moments de la nostra vida quotidiana.

Certament, des de que he nascut fins ara que treballo amb homes i grups d’homes mai he trobat a ningú que digui: ets 24 hores del dia 100% masclista (un rollo: high machito level). Si que m’he trobat homes amb expressions de masculinitat amb un nivell top de masclisme (potser si ho penses et ve al cap: l’èpic macho alpha, el macho ibèrico o el militant machirulo), amb constants comentaris i bromes misògines (els típics acudits o mites justificats amb: eh, però és broma tiu), amb un odi irrefrenable al feminisme (confonent-lo amb el femellisme o recaient en sienmil mites), amb una masculinitat de masclista-cívic (exacte… aquells políticament correctes i de discursos bonics), etc. I en tots aquests moments crec que s’ha de d’anomenar i visibilitzar que això són actituds i expressions masclistes i que, per tant, aquesta persona està sent masclista sens cap dubte. Continua llegint →

“Va no ploris, no has d’estar trist home!”

/ Amat Molero Borràs / 2 comentaris


(Nota: Aquesta és la introducció d’un seguit d’articles d’empoderament i educació emocional)

2_Va no ploris títol

“Va no ploris, no ha d’estar trist!”, “Torna-t’hi no? Com deixes que et vacilin així?”, “Joder, aquest té orxata a les venes”, “Buah, un altre vegada emocionat, sembles marica tiu”, “Vinga, endavant, pit i

 collons tiu!”, “No tinguis por, no siguis nenaza”… et sonen aquestes frases oi? A mi m’ha generat: pressió per ser un tiu actiu i divertit, frustració per no poder complir les expectatives socials sobre mi com a home, vulnerabilitat quan no he pogut ser fort i segur, alarmat i vigilància quan he hagut de mostrar tristesa, por de què pensaran de mi quan tinc por, decepcionat amb mi mateix quan he volgut mantenir una compostura emocional, que havia practicat molt bé a la dutxa i davant el mirall, i que finalment m’he mostrat a la vida real de forma el contrària: vulnerable, insegur o “acollonit”. Un munt de vivències que m’han anat mostrant la “Gran i magnifica Guia d’Educació Emocional Masculina A.K.A com viure les emocions com a home si vols ser acceptat socialment”. Continua llegint →