Aquest blog és feminista

No ho hem dit enlloc i tampoc ho traspúa la imatge del blog (no és lila ni té dones alçant el puny… vaja, vaja). Així que ho haurem de dir aquí i ara i, parafrassejant Caitlin Moran, cridant des de dalt d’una cadira: aquest blog és feminista!

Segurament unes quantes persones ja s’estiguin pensant deixar de llegir o ho faran quan vegin aquesta etiqueta al final dels articles: és un risc que hem volgut córrer. El feminisme, tot i començar a estar de moda i gaudir d’una gran acollida endogàmica, encara sona a arcaic per molta, molta gent. Arcaic, exaltat, pelut, sense sostens i friki. Sí, diguem-ne que no surt gaire afavorit a les fotos.

A mi m’agrada entendre i viure els feminismes com uns moviments socials i unes teories polítiques que reflexionen sobre les relacions entre allò que generalitzadament anomenem (al tanto amb la cursiva) dones i homes, homes i homes, dones i dones… uns moviments socials i unes teories polítiques que creen llaços de solidaritat i cura, aprenen, proven, riuen, s’equivoquen, acullen, cauen, es tornen a aixecar, ballen i lluiten per crear un món on no hi hagi discriminacions ni violències per raó d’allò que tenim entre les cames ni per raó de les identitats de gènere que tinguem o decidim tenir, ja siguin permanentment o en trànsit.

Bé, això ho penso ara. Quan era una adolescent tota freak jo no era feminista.

Bé, o no em considerava feminista. El trobava arcaic, exaltat, pelut, sense sostens i friki. Veia una feminista o un símbol feminista i pensava: todos a cubierta! Una exaltada! Una histèrica! Una lesbiana! Me se va a comer! Sí, sí, el tema em generava cert repelús, alhora que el trobava una reminiscència de les lluites de la dictadura (dicta què?), i de totes aquelles que l’abanderaven pensava: mira, vol ser més rebel que ningú. Però… hi havia alguna cosa en tot allò que em picava l’ullet i que em deia: vinga va, que tu ets de les nostres, no et facis l’estreta. I li va costar anys al tema, anys de veure actituds que em despertaven ràbies desconegudes, de parlar amb dones sàvies, de viure relacions que no m’agradaven, de conèixer i reconèixer-me en un entorn on (vete tu a saber por qué) les dones estàvem qualitativament i quantitativament menystingudes, i on el seu-nostre coneixement era invisibilitzat. Des de llavors que, gràcies a lectures, xerrades i debats interminables amb amigues i companyes, la meva percepció “lila” no ha fet més que augmentar. Així com també ho ha fet la meva estima i reconeixement cap als moviments i iniciatives feministes que dia a dia empenyen persones valentes.

Aquest breu recorregut per la meva petita biografia feminista, que fins fa ben poc no vaig ser capaç d’el·laborar, m’ha portat a posar sobre la taula un fet clau del qual jo vaig ser-ne totalment còmplice: el desprestigi dels feminismes. Quantes persones coneixeu que defensen la justícia social, La Igualtat, la coeducació, la llibertat del desig sexual i la identitat de gènere… i no són capaces d’autoanomenar-se feministes? Jo era una d’elles. I ara em pregunto… però què em pensava que era el feminisme? Quin aspecte de l’alliberament de les dones no m’acabava de convèncer? El dret a vot? El dret al propi cos? (la llista, òbviament, continua).

No, no, no. Necessitem aquesta paraula – F-E-M-I-N-I-S-M-E – i necessitem dir-la ben alt! (de moment no en tenim cap altre). I que la gent vegi que bé que ens senta!

Ara bé, you know, no hi ha unes úniques ulleres liles per mirar amb clau de gènere, perquè de liles n’hi ha un ampli ventall! Com expliquem en algun raconet del blog, aquí volem oferir-vos diferents ulleres per provar, alhora que ho anem fent nosaltres, per experimentar si ens són i us són útils i còmodes per analitzar el que ens envolta i el que ens passa, el que sentim i el que fem, i per posar en pràctica o qüestionar un munt de coses donades per fet. 

Així doncs aquest blog és, ras i curt, feminista:

• perquè som conscients i volem fer palès com les persones hem estat i seguim estant socialitzades de manera diferent i desigual en funció d’allò que tenim entre les cames des del moment que naixem;

• perquè volem que, malgrat saber-ho, això no ens limiti, i per això volem escriure per qüestionar i fer caure molts estereotips; 

• i per últim, perquè volem celebrar i reivindicar de manera crítica el valor de tot allò tradicionalment considerat femení

Mariona Zamora Juan

ulleresperesquerrans@gmail.com