Partim de la base que vivim en un sistema heteropatriarcal, això significa que característiques com la heterosexualitat, les actituds masclistes, les jerarquies entre sexes i la dominació masculina són aspectes normalitzats a la nostra cultura occidental. Aquesta cultura heteropatriarcal i aquesta ideologia de dominació masculina acaba plasmant-se en la representació d’una masculinitat concreta, “correcte” i acceptada socialment: la masculinitat hegemònica, dominant i patriarcal.

Per què hegemònica? Perquè al néixer en una cultura heteropatriarcal ens socialitzem com a homes amb una ideologia de dominació masculina. L’Església, l’Escola, la Policia, el Sistema Judicial, la Família i el llenguatge són institucions que recullen, de forma conscient o inconscient, aquesta ideologia masclista i ens eduquen en ella. Ser masclista o tenir actituds esporàdiques masclistes no és un fet anormal quan la cultura és històricament masclista. Si tenim una cultura masclista que justifica ser masclista, la majoria hegemònica serà masclista. Per molta gent controlar a la seva parella pel whatsapp o facebook, riure’s i fer broma dels gays, follar sense condó o dir-li “guapa!” a una noia pel carrer és una cosa normal, que per fer-ho “no passa res”. Aquest “no passa res” es diu perquè està acceptat socialment, perquè és una forma de fer majoritària i, per tant, hegemònica. En una cultura heteropatriarcal és “correcte” i “normal” ser masclista i patriarcal.

Per què dominant? Els sistema heteropatriarcal organitza de forma jeràrquica les persones que estan immerses en aquest. En el patriarcat els homes són els qui tenen el poder i els qui estan a dalt de tot de la jerarquia, i per sota d’aquests homes hi van, en contraposició, les dones. Però fora dels homes i les dones cal dir que hi ha altres agents que es posicionen en aquesta jerarquia: una dona lesbiana és pitjor que una dona, un home transexual perd tot el seu poder com a home, un home afeminat i sensible tampoc està a dalt de l’escala jeràrquica, una dona discapacitada tampoc estarà tant ben considerada en la organització patriarcal… quan parlem de masculinitat dominant no ens referim a qualsevol masculinitat, sinó a aquella que està a dalt de tot de la jerarquia heteropatriarcal. A occident podria representar-se com a l’home blanc, occidental, heterosexual i econòmicament estable.

Per què patriarcal? Tal i com hem comentat abans, en un sistema heteropatraircal no es pot assolir la dominació sense ser patriarcal, per tant, són dues característiques que van agafades de la mà dins aquesta organització desigual. Cal dir que ser patriarcal no només és dominar, sinó reproduir aquell tipus d‘ideologia i pràctiques masclistes i sexistes.

Per tant, la masculinitat hegemònica, dominant i patriarcal és aquell tipus de masculinitat que en la nostra cultura occidental és majoritària, té poder i rang social, és masclista i sexista.

Hem de tenir en compte que en tot això que explico sempre existeixen excepcions i persones o col·lectius que trenquen amb aquesta estructura. Gràcies a aquestes ruptures a la norma trobem la gran riquesa de la diversitat i ens mostren com les estructures en constant canvi i esponjositat. Però tot i que existeixin excepcions, la norma i l’estructura es manté vigent i és convenient conèixer-la, nombrar-la i identificar-la.

Autor: Amat Molero Borràs

Il·lustradora: Mariona Zamora Juan

ulleresperesquerrans@gmail.com