Els cinc pilars de la masculinitat hegemònica, dominant i patriarcal

Potser algú es preguntarà: per què ens és útil identificar aquests pilars o aquesta masculinitat? La resposta més ràpida que em ve al cap és: per ser autocrítiques i prendre’n consciència (per descomptat quan parlo en femení em refereixo a tots els sexes i gèneres que hi han i els que es crearan o deconstruiran 🙂 , ja que considero que totes les persones hem de posar aquest toc crític i conscient davant la influència patriarcal cap al nostre gènere).

Poder identificar els pilars de la masculinitat hegemònica, dominant i patriarcal ens ha d’ajudar a distingir, observar i analitzar amb perspectiva de gènere el que ens envolta i a nosaltres mateixes. Podem analitzar persones properes, l’escola on anàvem, la nostra família, la figura del mestre que més o menys ens estimàvem, pel·lícules que ens enamoren, imatges quotidianes, lleis que ens coaccionen i legislen… aquests pilars són la representació de valors, dinàmiques i conductes que solen associar-se a aquest tipus de masculinitat en concret i que es poden veure en les formes de fer, pensar i de ser de persones, espais o institucions. Tenir-los clars i saber que representen ens pot mostrar com la nostra identitat, realitat i societat està encara més influenciada pel patriarcat del que ens pensem.

Cal tenir en compte que aquesta la representació de la que ara parlaré intenta plasmar la masculinitat hegemònica que he pogut analitzar en el meu context proper i amb la meva experiència, no és pas universalitzable. I, personalment, també m’ha servit com a forma d’auto-anàlisi i auto-crítica constant. Per això, espero que us pugui servir.

Aquí, doncs, tenim els 5 manaments del bon mascle:

• Heroïcitat: el valor, fortalesa i resistència són aspectes heroics que caracteritzen aquest tipus de masculinitat. Apareixen en gairebé totes les llegendes, contes i mites que actualment encara expliquem en els que el gran guerrer o l’home més fort guanya al mal i salva a la bella princesa i al tot poble. Però fora d’aquest mite tant medieval, la heroïcitat també existeix quan un nen defensa a les nenes al pati sense que elles ho demanin, quan arregla algun mecanisme espatllat dient que no necessita ajuda, quan fa fora o pega a algú que “molesta” dins un grup com un goril·la o usa la seva força arrossegant objectes de gran pes trencant-se l’esquena (ah! però a ell mai li fa mal, ja que ho farà per tu). Una forma heroica que alimenta l’ego i mostra fortalesa davant els altres. A mi em sol passar quan vull resoldre sol tots els problemes del meu entorn i acollir tot el que passa.

• Independència: l’autosuficència, llibertat i autogestió són trets que fan a l’home més exitós i productiu (en la nostra cultura capitalista). Es reprodueix el mite de la gran autosuficiència de “valdre’s per un mateix” i “no necessitar a ningú més que a tu mateix”. Aquesta forma de pensar es transporta a tots els nivells, des de l’econòmic fins al nivell més emocional. “Jo no necessito”, “jo puc tot sol”, “deixa’m ja ho faré jo”, “aparta’t i aprèn”, “no vull que m’ajudis!”… aquest anhel d’autonomia per sentir el poder i, a vegades, superioritat acaba negant la dependència, la vulnerabilitat i la fragilitat que totes sentim en molts moments i la independència que mantenim amb tantes persones. Això pot acabar creant persones amb unes barreres i bloqueigs emocionals molt grans o amb fortes depressions quan no poden valer-se per ells mateixos o han de demanar ajuda. A mi em sol passar que dono molta importància a tenir un pensament crític i treballar per arribar a ser “lliure”, així com també treballar molt la meva intel·ligència emocional per resoldre interiorment diversos dilemes, conflictes i reptes quotidians. I no sempre és necessari sol.

• Raó: la veritat, control i la legitimitat. Heu notat mai que algú creu que té la raó i veritat absoluta (ja sigui perquè ha llegit molt, perquè ha pensat molt en el tema o diu que ha viscut moltes experiències)?. Sembla que els homes que han pogut, “amb gran esforç i treball”, arribar a ser més forts (no físicament, sinó emocionalment), més intel·ligents i trobar el seu propi camí a la vida tinguin la veritat absoluta en qualsevol tema que es parli. Tenen el control de la raó. Aquesta forma egoista i egòlatra de veure la realitat fa que aquest tipus de masculinitat s’estanqui amb els seus pensaments creient-los verdaders, legítims, únics i inqüestionables. Una forma molt tancada, simple i irrespectuosa de veure la realitat i la relació amb els demès. Ho podem veure quan ens diuen romànticament (en el sentit dels romàntics del segle XIX) “tu no ho pots entendre”, “ningú m’entén, però és la veritat” o “això no és així”. També ho podem veure amb la gran habilitat per parlar, convèncer i difondre una suposada veritat; no heu conegut mai a ningú que sempre acabi donant les solucions als problemes o controlant les decisions segons el seu punt de vista i que t’acaben convencent? A mi la universitat m’ha fet molt mal en aquest aspecte, se’m va posar al cap la gran necessitat de llegir, llegir i llegir per assolir i arribar a la “veritat absoluta” i això ha fet que identifiqui com a “fals” o “negatiu” punts de vista i opinions, ja que “jo tinc la super-raó de tot”.

• Públic: invasiu, expansiu, obert, escandalós serien alguns dels trets de la masculinitat hegemònica en els espais que freqüenten. No només són presents i reals els privilegis i invasió de la masculinitat patriarcal en l’àmbit privat i domèstic: ser els reis de la casa, prendre les decisions, controlar l’economia, decidir els canals de televisió, distanciar-se de la cura dels infants, delegar les tasques domèstiques… la masculinitat patriarcal també té el poder i privilegi de que en l’àmbit públic existeixin les seves normes i que el mascle pugui desenvolupar-se amb completa llibertat i impunitat. Bars, places, discoteques, lavabos, escoles… a la gran majoria dels espais públics imperen unes normes masculines (competitivitat, mostres de poder, jocs “masculins”…) on l’home pot desenvolupar-se amb total llibertat, invair l’espai i adquirir un gran rang i poder. Ho podem veure en la forma de caminar pel carrer, ocupar espai i obrir les cames al metro, permetre’s llançar “piropos”, tocar culs com un bavós a la discoteca, ocupar la paraula en una assemblea o conversa, o ser el centre de l’atenció fent bromes en públic. Fins i tot, i com em sol succeir a mi, quan parlo sobre feminisme en alguns espais moltes vegades invaeixo, ocupo i monopolitzo la paraula amb la finalitat de convèncer. Quina gran contradicció, no?

• Violent: l’agressivitat, la broma, el límit, el risc estan presents en la construcció de la masculinitat patriarcal. El fet de viure al límit, de mostrar de forma violenta el poder (cridar, treure pit, no deixar parlar…), de ser proper a conductes de risc (excés en el consum de d’alcohol i drogues vàries), de l‘agressivitat sexual (el plaer mitjançant l’agressivitat), de les formes violentes i agressives de relació (els cops amistosos, donar la mà amb molta força, “collejas”, jocs emprant la força…), el traspàs dels límits amb violència i agressivitat (respondre davant una situació límit de forma agressiva i violenta, ja sigui amb bromes, burles, crits, violència física, verbal…), les bromes violentes cap a grups vulnerables (bromes cap a gays, lesbianes, dones, afeminats…)… són aspectes molt presents en la construcció de la masculinitat patriarcal. La violència està monopolitzada per la masculinitat patriarcal, i està present en relació als altres i en un mateix evitant la cura, l’afecte i la diversitat de sentiments i emocions. També vull nombrar, ja que m’identifico molt perquè alguna vegada s’ha escapat de la meva boca, la gran violència que suposa dir als altres: “Ei, t’has de treballar la masculinitat. Ets un machito patriarcal“.

Us hi heu sentit identificades? Cal tenir en compte que aquestes característiques són genèriques i que segurament ningú les compleix a la perfecció perquè són un mite. Però el que és innegable és que els homes socialitzats a occident se’ns transmet aquest tipus de masculinitat com a legítima i verdadera. Alhora, crec que és molt interessant llegir i fixar-se en un mateix en diversos contextos, no som els mateixos homes a casa, a la feina, en un assemblea, amb els amics o de festa. Tots acabem bevent d’ella i per això ens hem de repensar a nosaltres mateixos, per prendre consciència de per què som com som i si volem seguir igual o transformar-nos.

Autor: Amat Molero Borràs

Il·lustradora: Mariona Zamora Juan

Article inspirat en la lectura:

BONINO, L. (2000). Varones, género y salud mental – desconstruyendo la normalidad masculina- link de l’article: http://www.luisbonino.com/pdf/Varones%20genero%20salud%20mental.pdf