Comunicar-nos per cuidar-nos
Els buits comunicatius en un relació afectivo-sexual els defineixo com aquells espais d’informació desconeguda i pressuposada sobre l’altre persona dins la relació. Per tant, són espais buits de contingut per la manca de comunicació amb l’altre persona. Per exemplificar-ho, puc dir que aquests buits comunicatius poden respondre a auto-preguntes o auto-afirmacions molt típiques que ens fem: “li agradarà això?”, “si li explico això de mi que en pensarà de mi?”, “crec que em deixaria si li proposés això”, “millor no tocar aquest tema amb ell/a” o “aquest tema no cal parlar-lo, ja està prou clar!”. Aquestes buits d’informació acostumen a sorgir en temes controversos o que pressuposem que estan ja prou clars i implícits perquè considerem que “això és lo normal!” i, per tant, no cal ni que ho parlem i no busquem omplir-los amb informació que l’altre ens ha donat de forma conscient i diracte.
Aquests buits d’informació apareixen en qualsevol relació humana, però en el moment de conèixer a algú o al principi d’una relació afectivo-sexual són molts els espais buits. Al principi aquest misteri i desconeixement de què pensarà, sentirà o dirà l’altre pot generar una certa excitació cap allò desconegut. És un constant risc de traspassar límits que no sabem on ens portaran i com serà el feedback de l’altre. Els buits comunicatius donen molt joc i omplen de foc les relacions.
Però cal tenir en compte que els buits comunicatius i el desconeixement d’algun tema en la relació afectivo-
sexual pot generar-nos malestar, per això, necessitem omplir-los d’alguna forma o altra. Tenim la opció d’omplir-los preguntant a l’altre i tractant el tema. O també tenim la opció d’omplir-los de pressuposicions, prejudicis, informació antiquada o de respostes idealitzades. Hem de tenir en compte que les pressuposicions són creacions de la nostra ment, que els prejudicis fan que l’estigma sobre l’altre parli per ell, que la informació antiquada no respon a l’aquí i l’ara i que la resposta idealitzada és també fruit de la nostra imaginació pel que pensem que diria l’heroi o heroïna amb qui compartim una relació afectivo-sexual. En conclusió, davant el buits comunicatius és necessari emprar la comunicació amb l’altre per poder omplir d’informació aquest buit. I si pensem que aquesta persona ens menteix alhora d’omplir aquest buit ens hauríem de plantejar si confiem prou en ella i si verdaderament volem compartir una relació afectivo-sexual amb ella.
Per això, cal que ens fixem llavors en si les preguntes o temes que estan buides d’informació ens generen malestar i patiment en la nostra relació. Quan existeix patiment és quan hi ha la gran necessitat de parlar el tema (tot i que ens faci mal o mandra).
En el laboriós recorregut de construir una relació es pot mantenir la dinàmica de sorprendre i arriscar-se a traspassar el límit en aquells temes que mai han estat posats sobre la taula, parlats i treballats. Arriscar-se a tenir conductes poc curoses, envair espais i intimitats o fer broma de temes que poden ferir, poden ser alguns exemples d’arriscar-se a traspassar el límit. Per això, actuar de forma “sorpresa” abans d’interaccionar des de la cura i la prevenció del conflicte pot provocar, en molts dels casos, una reacció adversa, ja que no sol ser benvingut el traspàs d’un límit personal desagradable. Per això, arriscar-se a traspassar límits sense demanar permís o preguntant pot arribar a ser tant violent i impactant emocionalment per l’altra persona. I tot això pot portar a generar situació de conflicte i violència molt més escalada. Si treballem i parlem del tema desconegut (el buit comunicatiu) des del diàleg, tranquilitat i la cura abans de dur a terme actes o conductes arriscades podem evitar ferir i violentar.
També cal dir que existeixen culturalment algunes temàtiques dins la parella que precisen ser pactades i consensuades perquè els buits comunicatius no portin al malestar i al patiment, ja que culturalment se li dona molta importància i sensibilitat social a alguns temes més que d’altres. Per exemple, saber si es poden mantenir relacions afectivo-sexuals amb altres persones o conèixer les perspectives de present-futur en la relació són temes claus a treballar, perquè tot i viure en una cultura monògama són qüestions crucials a parlar, ja que a vegades pressuposem massa i ens podem trobar amb sorpreses desagradables.
Una de les formes claus per treballar els buits comunicatius és el poder-nos comunicar des del jo i l’ara. Amb això, vull remarcar que els buits comunicatius no s’omplen havent-ho parlat “aquell dia… fa molt temps”, cada persona i la pròpia relació canvia i és necessari anar treballant i tornant a parlar els temes que, tot i que algun mític dia fossin parlats, poden haver canviat per la natural fluïdesa del canvi personal i les formes de veure i viure amb nosaltres mateixes i les nostres relacions. Poder parlar des de les meves emocions actuals, des de com em sento jo en el moment o que em produeix parlar d’aquest tema o imaginar-me una situació facilita poder omplir els buits comunicatius amb informació personal, transparent i emocional, per tant, amb un gran valor a tenir en compte i respectar.
També existeix la necessitat de que els buits comunicatius no siguin omplerts únicament amb una interacció espontània en una banal conversa (allò que un dia em va dir de la seva antiga parella), d’un conflicte o un “calentón”. Els buits precisen ser treballats, revisats i reomplerts per poder teixir una relació sana, comunicativa, respectuosa i curosa.
Cal tenir en compte i ser conscients dels buits comunicatius i el seu impacte emocional si volem crear relacions més sanes, respectuoses, curoses i lliures.
Autor: Amat Molero Borràs
Il·lustradora: Mariona Zamora Juan
Ulleres per Esquerrans 