Masculinitat, poder i privilegi
Néixer amb tita no només és un privilegi a l’hora d’anar a fer pipi (quan tens pressa, quan estàs de festa, quan el lavabo està brut, quan estàs pel carrer, etc.). Com ens va dir Pierre Bourdieu: Ser hombres es, de entrada, hallarse en un posición de poder. Amb això vull dir que tenir tita ens transporta, a tots els homes, a accedir amb facilitat a altes esferes de poder i a tenir un munt de privilegis innats dels que, moltes vegades, no en som conscients (la veritat és que cada dia jo en trobo de nous…).
Sóc conscient que aquest tema pot generar moltes resistències, veus en contra del que dic o molts més arguments que no exposaré. El que intentaré en aquest article és introduir el tema amb tota la tendresa possible i, sobretot, sent conscient de que jo sóc el primer home que té un munt de privilegis i amb un llarg camí a recórrer per ser més igualitari i just. Doncs som-hi 🙂
Per què els homes tenim més privilegis o accés al poder? I per què dic que no en som conscients? Doncs perquè el nostre sistema i cultura patriarcal sempre ha premiat, valorat i abanderat allò considerat culturalment masculí (la força, la competitivitat, l’agressivitat, el treball assalariat, l’autonomia…). No us heu preguntat mai per què en una entrevista de feina mai diríeu que sou persones molt emocionals i afectives? O per què les dones que volen arribar a alts càrrecs directius acaben tenint característiques molt masculinitzades (vestimenta, actituds, comportaments…)? Doncs perquè, com deia, la nostra cultura valora molt més allò culturalment masculí que allò tradicionalment considerat femení. Tenim un món construït a la nostra mida i, tot i que a vegades no ens agradi del tot, ens afavoreix molt i atorga poder i privilegis. Quin poder té la nostra tita, oi?
Escrivint recordo que més d’una vegada m’han repetit que “ets un privilegiat per ser home“, “vulguis o no ets un opressor“ o “facis el que facis tens més poder“ i certament jo rebia molt malament (hhhmmmm… i a vegades també ho rebo) aquestes acusacions, sí, les vivia com una galleda d’aigua freda, baixava el cap i, quan arribava a casa al llitet plorava sense entendre res. Alguna vegada les heu rebut? Doncs entendreu que no moli gens que et diguin això; A qui li agrada acceptar que és un privilegiat quan intenta treballar-se les coses i ve de “classe treballadora”? A qui li agrada acceptar que tens un munt de poder quan el poder no mola gens i està mal vist ser poderós en un determinat context? A qui li agrada acceptar que ets un opressor quan els opressors són “los malos de la peli“ i contra qui vols lluitar?
Per això, en molts moments responia en la meva defensa “Eh! Que jo no sóc un típic home! No tinc tants privilegis ni poder! Que a mi el patriarcat també m’oprimeix vale?!”. I és ben cert que no tots els homes tenen els mateixos privilegis, entremig s’entrecreuen molts altres factors: classe social, tipus de masculinitat, ètnia, capital cultural, predilecció sexual, identificació de gènere… però el que sí que no podia negar és que la nostra tita, el nostre rol a la societat, la nostra forma de relacionar-nos, la nostra figura corporal, la nostra forma de moure’ns, la nostra forma d’estar, la nostra forma de lligar, la nostra forma de fer l’amor, la nostra forma d’emocionar-nos, etc. Són les que estableixen el patró de les coses ben fetes, de les coses bones, les coses valorades i les coses legítimes, per tant, ens obren les portes a pràcticament tots els àmbits de la vida. Així doncs, el patró masculí -del qual el màxim exponent és ser home- en la nostra societat, ens transporta a tenir directament un munt privilegis i poder inherent pel fet de ser homes. I, en una societat patriarcal ser home i fer d’home representa, inconscientment i indirectament, exercir opressió, dominació i poder sobre les dones (per no parlar de la clara exclusió i sanció a persones trans*, intersex, queer…).
I per si algú té la pregunta al cap de: “A veure… però quins privilegis en concret tinc jo? Quines opressions exerceixo? Per què jo he de tenir més poder?” ara n’escric uns quants que jo tinc: accedim a llocs de treball amb major facilitat perquè el mercat laboral està masculinitzat (i en el meu cas que és en el camp de l’educació encara amb més facilitat perquè es busquen i aprecien molt els mascles educadors), tenim sous més elevats que les dones en les mateixes feines, no se’ns nega i discrimina per gaudir del nostre cos (amb la masturbació), gaudim de llibertat als espais públics (anar sense samarreta i que no et diguin puta, per exemple, o rascar-se la tita en públic), que el centre del pati de l’escola sigui masculinitzat (amb la maleïda pista de futbol), moure’ns amb llibertat pel carrer i de nit sense por de ser violat, no haver-se de preocupar d’anar depilat quan vas a una entrevista de feina o pel carrer, formar part del masculí utilitzat com a genèric (i quan algú parla de totes se li tiren a la jugular), poder accedir a estudis i llocs laborals sense ser mal vist (fins i tot premiat com a mi m’ha passat “uau, que guai que un home li agradi el món de l’educació, en fan falta molts“ en canvi aquest elogi el reben dones quan fan una enginyeria?), que la teva veu s’escolti més i tingui més reconeixement que la de qualsevol dona, no rebre un constant atac per la pressió estètica a televisió, anuncis i bromes, no rebre discriminació ni conflictes laborals per quedar-te embarassada, que l’agressivitat i la violència sigui justificada per la naturalesa masculina, no haver-te de justificar constantment per les coses que fas si tens “un par de huevos“, que si ets un home feminista et diguin que és molt guai però si ets una dona siguis vista com una histèrica (entre altres adjectius), justificar la gelosia i varies violències de gènere per naturalesa (amb les tonteries de la testosterona), que no exerceixin control sobre el teu cos amb lleis com la de l’avortament, tenir un munt de referents masculins de triomf a la història, esport, televisió, laboral… I així podria seguir exemplificant una bona estona més. No us sembla prou? A mi si.
Negar els privilegis masculins que et concedeix la societat per ser home és enganyar-se. El feminisme, com a discurs i moviment que lluita per la justícia social ataca la segregació i desigual i injusta distribució dels privilegis. Com a homes cal prendre consciència de tots aquests privilegis masculins, desprendre’s d’ells, compartir-los o utilitzar-los cooperativament per crear major equitat social. No crec tampoc que calguin eliminar-se, ja que privilegis com el fet de sentir-se en confort i llibertat al carrer, a la feina, a l’escola o a casa són un gran privilegi del que tothom hauria de poder gaudir. Ep, he de dir que hi ha alguns privilegis de dominació i d’exercir violència sobre les altres persones que ningú hauria de tenir, sinó que s’haurien d’eliminar.
No em vull allargar més (tot i que aquest tema dona per més i per això aprofundiré en altres articles), per això tancaré l’article dient, animant i demanant prendre una major consciència sobre tots els privilegis que tenim pel nostre gènere i que, si creiem verdaderament en la igualtat i la justícia, treballem per un accés igualitari al poder i a que els privilegis siguin drets assumits per a totes les persones.
Autor: Amat Molero Borràs
Il·lustració: Mariona Zamora Juan
La veritat és que si que rebem certs elogis les enginyeres! 🙂 I en certes empreses tecnològiques es busquen més aviat noies que nois per “lluir” una plantilla amb cert nombre de dones.
Per tot lo altre estic amb el que comentes..
M'agradaM'agrada
Hola Anna 🙂 Gràcies pel teu comentari. Celebro i aprecio moltíssim que hi hagi una bona valoració de les enginyeres i algunes empreses busquin arribar a una plantilla amb paritat, m’encanta 🙂 Quan comentava lo de l’enginyeria feia referència a companyes meves estudiants d’enginyeria que s’han sentit excloses, qüestionades i vistes com a estranyes a la facultat (bombardejades amb preguntes com: segur que és el que vols? No creus que això no és per tu? No t’hauria agradat una altra carrera?…), ja que sempre s’han trobat en gran minoria i amb la mirada de familiars o professors que les encaminaven a un sector culturalment feminitzat. M’agrada saber que al mercat laboral la cosa canvia, però tenim molta molta feina a fer per aconseguir una verdadera igualtat. Una abraçada Anna 🙂
M'agradaM'agrada
I ho va dir en castellà això en Bordieu? Si ho va dir en francès pots deixar-ho en l’original o, posats a traduir, traduir-ho al català. O és que les cites importants s’han de posar en aquest idioma perquè la té més grossa?
M'agradaM'agrada
Hola Dani,
Sembla que t’enfadi que hagi citat a en Bourdieu en castellà. No vull justificar-me, sinó explicar-te que he decidit citar en Bourdieu en castellà perquè la seva obra l’he llegit en castellà, res més. Per mi la meva llengua també és molt important, però no tinc cap problema ni inconvenient en citar en castellà – i aprecio molt la gran feina de les persones traductores que m’han facilitat llegir a Bourdieu-. No volia pas magnificar el castellà ni donar-li tocs virils.
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies per aquestes reflexions . En el meu cas (home de 33 anys) pertanyo a grups-contextos que normalitzen i naturalitzen el sistema patriarcal i les seves conseqüències. Sempre poso per exemple els vestuaris de futbol, les grans dosis de masclisme son aplaudides. Però tampoc cal anar als extrems, perquè son actituds que van desde el pare al veí… I reconec que em costa integrar el discurs, fer-me’l meu i actuar en conseqüència, es una tasca de fer mica en mica. Gràcies de nou
M'agradaM'agrada
All Verd 🙂
Gràcies pel teu comentari. Certament no cal anar gens lluny per trobar-nos amb actituds masclistes, sempre tenim la idea del masclista com algú extern i amb un perfil en concret… i no és pas així. I coincideixo completament amb el que tu em dius: és una tasca de fer mica en mica. Jo em trobo constantment amb mil dubtes i contradiccions, però prenc consciència que els canvis reals són lents i necessiten molta pedagogia. T’animo a tirar endavant en aquest procés i gràcies per comentar.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Gràcies Amat. Tractes una temàtica sovint incomode de reflexionar d’una manera força agradable. He descobert aquest blog avui mateix i estic fascinat. Endavant!
M'agradaM'agrada
Llorenç 🙂
Gràcies pel teu comentari i feedback positiu. Em dona molta energia a seguir treballant i escrivint sobre aquests temes que, com tu dius, a vegades són incomodes i difícils. Moltes moltes gràcies, en tinc d’altres escrits que anirem penjant poc a poc. Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Hola Amat,
El teu article és interessant. Si em permets un consell, jo afegiria dades a les teves observacions, ja que moltes vegades les nostres apreciacions del que és real no es correspon amb la realitat. Com comenta l’Anna, al món de l’enginyeria està altament valorat ser dona, i passa quelcom semblant al món de la recerca científica on també són minoria. És molt possible que en altres sectors on les dones son minoritàries es produeixi la mateixa dinàmica igual que se’t valora a tu en el món de la docència. Aquesta tendència es deu a que s’ha demostrat que grups de treball que constin de perfils variats acostumen a ser més productius.
Per altra banda, el tema dels salaris, hi ha un biaix entre homes i dones ja que que els homes ocupen llocs de més responsabilitat (possiblement pels privilegis als que fas referència). Tot i així, en una mateixa posició, homes i dones tenen normalment el mateix salari. És important destacar-ho per ser fidels a la realitat i entendre bé la problemàtica.
Espero que el meu comentari et sembli constructiu i t’ajudi.
Salutacions cordials,
Albert
M'agradaM'agrada
Hola Albert,
Gràcies pel teu feedback 🙂 Coincideixo molt amb tu en que és necessari donar dades sobre les observacions que faig i explicar explícitament allò que surt de la meva experiència quotidiana (tot i que a vegades la nostra petita realitat acaba sent una mostra de tot el que succeeix a gran escala i trobo que escriure en primera persona és una forma de crear coneixement de forma propera, autocrítica i transparent). Ja que no ho he fet anteriorment, vull compartir aquí un dels observatoris que acostumo a seguir per crear els articles: IQ observatori http://www.iqobservatori.org/ on es poden trobar dades de la real desigualtat en la bretxa salarial, les transferències econòmiques, l’estabilitat de l’ocupació o el treball en sectors de I+D (ja que comentem el tema de la investigació). També vull mencionar que hi ha molts aspectes de discriminació i desigualtat de gènere que seria molt interessant de trobar més dades (la obligatorietat de masculinització d’algunes feines, l’assetjament sexual no denunciat, la quantitat bromes sexistes en l’àmbit laboral, la coacció a no sortir de l’armari, la contractació de persones trans* i en quins àmbits, etc.) o de compartir i sensibilitzar amb experiències i vivències personals d’aquesta vulnerabilitat encara vigent.
Per altra banda, tal i com li he comentat a l’Anna, el meu comentari sobre les enginyeres era per l’experiència d’exclusió i discriminació de gènere que havien rebut companyes meves a la facultat. Això si que ho trec de la meva experiència personal i de les persones que m’envolten 🙂
El teu comentari és molt i molt constructiu, de veritat, i tindré en compte el fet de citar dades pel proper article (a no ser que sigui escrit completament en primera persona o una investigació pròpia). M’has ofert la possibilitat d’exposar i justificar millor les meves idees, vivències i article.
Gràcies Albert, una abraçada.
Amat
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Perdent la por al poder per empoderar-nos | Ulleres per Esquerrans
eeeiiii que xulo!! molt be noi!!
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Sóc responsable de ser home? Passar de ser-ne responsable a responsabilitzar-se’n | Ulleres per Esquerrans