Aquells èpics fails quan et diuen que t’has de treballar o responsabilitzar-te dels privilegis masculins i fas d’altres coses menys responsabilitzar-te’n. Negar-los, com si no passés res o no existissin. Victimitzar-te i, sense tenir en compte el gran iceberg de les violències de gènere, posar al centre els costos de la masculinitat (suïcidis masculins, accidents de tràfic, dificultats emocionals, etc.). O culpabilitzar-se i quedar-se amb el “Sóc home, sóc opressor, sóc culpable” que és el mateix que “No hi puc fer res”.
Estigueu atentes, que aquesta és l’il·lustració d’uns propers articles de responsabilització dels privilegis 😉
Autor i il·lustrador: Amat Molero Borràs
Ulleres per Esquerrans 
Voldríem col.laborar amb tu. Som “Homes igualitaris” i funcionen com associació des de fa 9 anys. Estem a l’hotel d’entitats de Gràcia. Escriu a homesigualitaris@gmail.com o entra a ahige.org
Fins aviat!
M'agradaM'agrada
De debò, delireu. Quan trepitges un hospital, una escola, una escola bressòl, un esplai, una universitat, un jutjat, un csmij, serveis socials, la comissaria de policia, els equips de familia, o un despatx d’advocades… tothom sap que de privilegis masculins no n’hi ha, altra cosa és que tots puguin dir-ho de manera oficial i oficiosa.
M'agradaM'agrada
Bon dia 🙂
Podries ser més específic? No t’entenc.
Gràcies
M'agradaM'agrada