15 RAONS PER CRITICAR EL PORNO HEGEMÒNIC (Part 1)

Porno i feminisme(s), vaya temazo no? Un debat increïble que encara no s’ha trobat una posició clara al respecte. Però potser et preguntaràs: Que t’ha pillat ara per parlar de porno? La meva resposta és que no només vull parlar de porno perquè “se me antoje”, sinó que crec fermament que s’ha de fer pedagogia sobre la pornografia. I més enllà dels arguments que ara mateix et presentaré també vull dir que com a home consumidor de pornografia he pogut arribar a sentir moltes contradiccions, malsdecaps i malestars; addicció i dependència del porno com a forma de descàrrega, buidor interna i malestar després de corre’m, pors i inseguretats veient que la ficció no era el que jo vivia, contradiccions com a feminista consumint porno mainstream, sensació de raresa i de fer algo malament… si t’ha passat algun cop això, doncs ja tens alguna raó personal de llegir aquest article 😉

PERQUÈ PARLAR DE PORNO? UNES QUANTES PORNO-DADES…

Anualment la criticable pàgina de PornHub (una de les pàgines més consumides mundialment) penja estadístiques i un informe sobre el consum de pornografia dels seus visitants. Probablement els resultats (de l’informe del 2019) et petin el cap si et dic que: 

• Cada ciutadà de l’estat español consumeix 9 minuts i 40 segons al dia de porno i que, per tant, si tu no consumeixes aquests minuts qui tinguis al costat en consumeix el doble
• Diumenge, dia del senyor, és el dia de major tràfic de pornografia de la setmana
• L’estat espanyol és el 12è país amb major consum a aquesta pàgina que rep 115 milions de visites diàries (i sembla que any rere any ens aproximem més al pòdium de les olimpíades del consum de porno)
• El 68% del consum de porno és masculí vers el 32% femení

I més enllà de Pornhub s’aproxima que el 30% del tràfic d’internet és pornografia i que el  la producció de porno (també anomenat “L’altre Hollywood”) produeix més de 8.000 milions d’euros l’any. 

No sé vosaltres, però jo no he parlat ni a l’institut ni amb la família gairebé 10 minuts al dia sobre desig, afectes, sexualitats… i, per tant, el porno és el gran educador sexual del segle XXI. És l’educador que ho posa més fàcil per 4 coses: accessibilitat, assequibilitat, l’“anonimat” i excés d’informació sexual a fondo. 

Potser tu no consumeixes porno, però si la resta de persones s’han socialitzat i educat des de la pornografia sobre com han de viure la seva sexualitat.. doncs potser també t’afecti així que… cal parlar de porno perquè:

• El porno té molt de poder d’influència en la nostra forma de construir el nostre desig, la nostra sexualitat i les nostres relacions afectives i sexuals. 

• L’educació afectivo-sexual ha sigut i és un dels grans pilars de lluita feministes i reivindicacions, necessitem debatre i parlar sobre el porno per què ara mateix és qui té el poder de com es produeix la nostra cultura sexual hegemònica. 

• També necessitem parlar sobre pornografia perquè el porno no només és una producció industrial, el porno genera una ficció i una realitat sobre temes tant importants i vitals com: el desig, els cossos, el treball, el plaer, l’empoderament i la sexualitat. Temes claus en la lluita feminista. 

• I no només per això. Si hi ha una gran influència del porno com a agent de socialització masculina en la cultura sexual, no podem deixar de lligar ho anomenant les escandaloses i horribles dades sobre violències masclistes.

Per això, i més coses, cal parlar de porno. Així que… som-hi! Avui, propulsat pel màster de Joventut i Societat em llenço a la piscina a fer dos articles sobre pornografia que mostren dues clares posicions de les Porn Wars dels anys 80: la banda que vol abolir i acabar amb el porno i la banda que creu, crea, transforma, produeix i repensa el porno des d’una perspectiva feminista. Avui començarem per fer una introducció i parlar, després, de les merdes que pot arribar a generar la pornografia hegemònica. Si el que vols és conèixer més sobre porno feminista i l’alternativa a tot això llegeix la segona part de l’article!

PERÒ QUINA RELACIÓ HI POT HAVER ENTRE EL PORNO I EL QUE ACABEM FENT AL LLIT (o a altres llocs)? 

Si et fas aquesta pregunta et faig una triple relació d’idees. Si no te la fas, salta al següent apartat (això sembla un llibre d’aquells de busca la teva aventura). 

• La sexualitat i el desig s’aprèn. “A veure tots els animals neixen, creixen, es reprodueixen i moren, el follar és natural”. Normes i prohibicions: tenir un tabú i por impressionant al sexe o estimulació anal (“jo penetrar sí, però que no em penetrin ni em toquin el culet” o “això és un forat de sortida, no d’entrada”), considerar l’afecte entre homes com algo estrany (“ai no sé… és que no és natural saps?”) o, fins i tot, malaltís (“jo crec que estan malalts, algo els hi ha passat”) o entendre la sexualitat exclusivament com algo coital (“tita+cony+penetració=sexe”). 

• La sexualitat es construeix pel gènere. Entenent que la sexualitat no va d’animals i instints, sinó de persones amb una cultura sexual, hem d’entendre que la sexualitat l’aprenem segons el nostre gènere. No aprenem i vivim el mateix de què hem de fer amb la sexualitat els homes i les dones, el nostre gènere hi influeix molt. Els agents de socialització (televisió, llibres, contes, històries, acudits, família, escola…) transmeten informació completament diferent de com ha de ser la cultura sexual masculina i femenina, i com ha de viure cadascú, segons el seu gènere, la sexualitat. L’estereotip femení (sensible, febre, fràgil, feble, enamorada, cuidadora, dependent, introvertida, comunicativa, sentimental, mare, coqueta, prima…) porta a viure una sexualitat i la seva pràctica des de la passivitat, l’amor romàntic, l’afecte, les pors (a la penetració, a ser vista com a guarra, a tampoc ser una santa…), la submissió, el complaure i satisfer a l’altre… sí, òbviament això és l’estereotip i gairebé ningú el complim al 100% però està allà influenciant, limitant i pressionant. En canvi, l’estereotip masculí dona porta a una altra socialització completament diferent (que explicaré més detalladament després). Per això és important mostrar que existeix una cultura sexual i del desig masculina i femenina. 

• I qui collons ens ho ensenya? El porno hi té un paper molt i molt important. Així que… anem a ser primer crítics i al proper article ja li donarem una altre perspectiva!

15 RAONS PER CRITICAR I CARREGAR-NOS EL PORNO

Als anys 80 comencen les anomenades Porn Wars (les guerres del porno), principalment a Estats Units. On es comença a generar debat, però sobretot, a polaritzar-se al voltant de la pornografia. El bloc d’anti-pornografia es regien per eslògans com “la pornografia és la teoria i la violació és la pràctica”. Un bloc de pensament que segueix vigent i que, entre d’altres coses, posa el focus en la censura, desaparició o abolició de la pornografia. Actualment hi ha posicions anti-porno d’algun tipus, els quals parlen de transformar la pornografia patriarcal a altres formes de pornografia que no fomentin la cultura de la violació i els seus efectes traumàtics, letals i de violació dels drets humans. Òbviament aquest discurs contra la pornografia, ha anat variant i s’han generat diverses perspectives des dels feminismes.

Nota: Vull fer l’aclariment principal de que quan parlo de porno, faig referència a aquell porno hegemònic produït per directors homes i industrialitzat per a consumidors homes (no vull entrar pas en el porno feminista, postporno, porno per a dones, producció de dones directores, porno per a parelles, etc. ja que el seu accés, influència o extensió hegemònica és reduïda i, alhora, ja en parlarem més tard d’això).  

Dels 80 fins ara han aparegut molts arguments anti-pornografia i n’he recopilat alguns que trobo potents i interessants per ser auto-crítiques en el nostre consum. Aquí us llenço 15 exemples de per què el porno hegemònic i patriarcal pot ser considerat basura: 

1. La pornografia fomenta la irreponsabilitat reproductiva dels homes. No existeix cap implicació masculina en les relacions afectives i humanes, només una relació basada en el sexe per auto-satisfer-se. On queda la cura? On queda l’afecte? On queda l’amor? On queda la tendresa? On queda la relació? No es tracta pas de monogàmia, reproducció i família, sino de saber que la sexualitat també són els afectes i la relació entre dos persones amb sentiments i emocions. 

2. Manté els rols sexistes de gènere (home: actiu, heroic, potent, poderós, dominant… Dona: submissa, dominada, bella, dèbil…). Fins i tot, en els moment que la dona agafa el rol dominant es manté, en moltes ocasions, el rol de poder ja que és l’home qui li deixa.  

3. Es presenta el sexe com a consum i la dona com a article (cosificació). On el producte està pensat per a homes que consumeixen i compren dones, per tant, com si es tractés d’objectes. Consumir sexe quan ho vulgui quan jo ho vulgui i del tipus que vulgui. 

4. Reforça pressions sobre els cossos: no apareixen pas cossos de persones diversitat funcional, reforça l’estereotip gordofòbic (sobretot en les dones), genera una pressió al voltant de com ha de ser una vagina (depilada, clitoris petit, llavis petits, etc.), un penis (lo més llarg i gros possible) o uns pits (grans, ferms i mugró petit), etc. 

5. Manté les relacions de poder patriarcals, reforça expectatives i mites. S’acostuma a mentir un clar rol de poder masculí en aspectes com: el sexe acaba quan l’home es corre. O mantenint la fantasia de la puta guarra com a objecte sexual masculí. Reforça expectatives i mites tals com l’actitud masculina de sempre

a punt pel sexe. O mites com si ella diu No vol dir que Sí. 

6. Manté el binomi heteropatriarcal home i dona. No hi ha existència hegemònica d’altres gènere (trans*, queer, homes amb expressions de gènere feminitzades, etc.), sexes (intersex*) i una reducció molt gran de la visió de les orientacions del desig sexual (les dones poden ser bisexuals en el porno hetero i hegemònic, però els homes bisexuals ja entren en el porno gay). 

7. Normalitza la violència entre les relacions. Està ple de pràctiques amb agressivitat i la violència (ens agradin o no, i ens agradi el BDSM o no, però hi ha agressivitat). Això, insensibilitza a l’espectador del les escenes de violència sexual. Fins i tot, mostra la violència sexual o el no consentiment com a algo gaudit i excitant per la dona. Però això sí, els nois mai són violats per les noies. 

8. És el marketing de la prostitució. Jo tindré sexe quan vulgui, amb qui vulgui perquè tinc la pasta, recursos o el poder.  

9. Ens desconnecta dels nostres cossos, emocions i desigs: la sexualitat ha de ser per gaudir i no per aparentar, arribar a un top, complaure a l’altre submissament o tenir por de què diran si… no seria millor escoltar el nostre cos, sentir, desitjar, expressar i pactar? 

10. Genera una ficció com si fos sexe real. És una feina i no és la realitat. De la mateixa forma que el Fifa (videojoc de fútbol) no representa el fútbol de la vida real, doncs el mateix passa amb el porno. També mostra gustos que, probablement, a totes les dones potser no els hi agradin. Pregunta-ho abans de fer-ho 😉 

11. Centra la sexualitat en el coit i en els genitals. El moment central és la penetració, tot lo altre és considerat “pre-eliminars”

(secundaris). Fins i tot, a vegades es pot arribar a descuidar el clítoris, principal font de plaer femenina i on la gran majoria de les dones arriben a l’orgasme. 

12. Innexistència del condó, l’embaràs o les ITS. La sexualitat no s’ha pas d’ensenyar des de la por a l’embaràs o les infeccions de transmissió sexual, ja que el tema es tracta de plaer. Però òbviament s’ha de tenir en compte els riscos, els costos i responsabilitats de la no prevenció que el porno evadeix per complet. 

13. És racista. Genera estereotips i prejudicis racistes com el fet que les dones llatines són més guarres. Crea mites racistes com el fet que les asiàtiques siguin dones infantilitzades.  

14. Fomenta la precarietat i l’abús laboral: condicions laborals precàries, esclavistes i violentes. 

15. Ciberbullying sexual: dins de la xarxa apareixen constantment un munt de vídeos de “venjances sexuals”, d’”humiliacions” o l’ús d’alguns vídeos com a “xantatge” personal. 

El porno hegemònic i patriarcal genera una visió, vivència i ficció sobre la sexualitat (sobretot masculina) basada en el masclisme, racisme, heterocentrisme, LGTBIfòbia, sexisme, capacitisme… la ficció del porno no deixa de ser una forma d’educar en l’inconscient col·lectiu dels homes (i la seva cultura sexual masculina) per tres aspectes: A) mantenir l’estructura desigual i estereotips patriarcals en la sexualitat, B) limitar les possibilitats de la pròpia sexualitat i C) fomenta la violència i dominació masculina vers la dona i altres sexualitats i gèneres. Aprenent aquesta forma de relacionar-nos en l’àmbit sexual és una forma de generar un planter cultural que aprovi, justifiqui i normalitzi les agressions i violacions sexuals. 

Després d’aquesta bomba probablement diguis: merda… i com em masturbo jo ara? Que faig amb el meu desig sexual? He de deixar de mirar porno? M’he de sentir culpable? Hi ha algun porno “bo”? Jo l’únic que vull és que puguis aplicar-te aquestes crítiques al teu consum i a les teves formes de relacionar-te afectivo-sexualment 😉 De cara al proper article li donem més voltes a això!

Som-hi!

Amat Molero Borràs