Estrenem ulleres: què és la interseccionalitat i com ens pot ajudar a entendre les discriminacions més complexes i amagades?

feminismes-negreTenim el plaer d’anunciar-vos que l’article d’avui és fruit d’una col·laboració amb en Miquell Martorell Faus, un antropòleg i amic que també ha passat pel món de l’educació en el lleure, ha escrit articles per Som Esplai, i ara es troba emmerdat en una recerca per al seu treball de fi de màster que pivota entre altres coses al voltant de la interseccionalitat.

Feia temps que nosaltres teníem ganes d’abordar aquest concepte – aquestes ulleres – que també prové de la teoria feminista… però què millor que ens ho faci algú que l’està fent servir com a eina de treball i que la té ben per la mà?

Sense més preàmbuls, aquí ho teniu! Moltes gràcies Miquel!!

Què és la interseccionalitat i com ens pot ajudar a entendre les discriminacions més complexes i amagades?

El dia que la Mariona i l’Amat em van oferir d’escriure un article sobre interseccionalitat a Ulleres per Esquerrans he de reconèixer que se’m va dibuixar un somriure als llavis. Per fi una excusa per reprendre un dels temes que més em va inspirar al llarg de la carrera! Per fi una ocasió per recuperar un dels enfocaments més reveladors del feminisme! L’alegria del moment era tan gran que no em vaig poder estar de comentar-ho als meus pares. I aquí va canviar tot: cares de confusió, preguntes inesperades… i més cares de confusió. De seguida em vaig adonar que la tasca que se m’havia encomanat no era ni de bon tros tan fàcil, i que explicar de què va la interseccionalitat demana grans dosis de pedagogia. Vet aquí el meu nou repte: presentar la interseccionalitat com ho faria amb als meus amics, és a dir, de la forma més senzilla –que no pas simple!- i entenedora possible. Aquí teniu el resultat.

En primer lloc, em sembla essencial dir que la interseccionalitat és un enfocament, unes ulleres que ens permeten veure el món amb una determinada sensibilitat. Com apuntava més amunt, aquest enfocament sorgeix d’una corrent del feminisme i, per tant, podríem afirmar que té una vessant teòrica i una de caire més militant. Però, si us sembla, no avancem esdeveniments i comencem pel començament: què és exactament la interseccionalitat i en quin context se’n comença a parlar? Continua llegint

Fer una “noche de chicas” pot ser una acció feminista?

feminismes-negreQuè hi passa en un lloc quan no hi ha homes?

L’altre dia vaig facilitar un taller sobre pràctiques i discursos al voltant de l’anticoncepció amb mirada de gènere. No sóc sexòloga, ni infermera, ni experta en mètodes anticonceptius… (tot i que estava acompanyada per una gran i estimada sexòloga!), però és un tema que m’apassiona i del qual durant els meus anys de carrera vaig fer-ne una recerca des de l’antropologia feminista, i que a dia d’avui encara segueixo remenant, aprenent i fent-me preguntes com a dona i feminista 🙂

El taller era per educadors i educadores en el temps de lleure, i l’objectiu era identificar els estereotips i mecanismes de gener-ació (com ens convertim endones” i “homes”) que transmetem als joves quan els parlem d’anticoncepció (en una amalgama de discursos i relats pseudocientífics barrejats amb les batalletes personals): des d’on parlem, amb quins mecanismes, què diem sobre els cossos, les emocions, les relacions, les agències i capacitats d’autonomia, els plaers i desitjos, els riscos, l’autogestió…!

El taller era mixt (estava pensat tant per nois com per noies), però no va venir ni un noi!espais-no-mixtes-1 (encenguem les alertes a les ulleres liles, siusplau!). Així que durant tres hores, una vintena de noies – homogènies i diverses alhora -, vam estar parlant, qüestionant, exposant-nos, rient, preocupant-nos… sobre anticoncepció i mètodes de protecció contra les malalties de transmissió sexual. Però també sobre sexe, sobre negociacions, sobre violències quotidianes amb la parella, amb la ginecòloga o amb la família. Va ser un moment molt bonic i molt especial. Sense conèixer-nos es va crear ràpidament un clima de confiança molt bonic, i totes ens vam anar animant a parlar, a qüestionar, a debatre, a compartir i compartir-nos. Vam parlar des de cada una, amb complicitat, mostrant-nos vulnerables i lluitadores alhora. I també van sortir discrepàncies i diferències, no us penseu que tot són flors i violes!

Va ser, en tota regla, el que se li diu un espai no-mixt. Un espai segregat. Un espai d’autoconsciència.

Continua llegint