A mi la participació, tant en la militància com en l’associacionisme, em genera certs malestars. Almenys tal com funciona avui en dia…! M’explico, la manera en la que hem après (o no après) a participar – que no és altra cosa que actuar i prendre decisions en col·lectiu, amb alguna finalitat compartida – no és inclusiva ni justa, és masclista (i racista, classista…. quanta paraulota, ara ho explicaré!)! I això, almenys a mi, em genera certs malestars, perquè sento que sovint la meva veu no és escoltada sinó és que em faig pesada i em repeteixo com l’all i si no m’emprenyo; o sento que no tinc dret a participar diferent perquè un dia estic trista o atabalada; o que tampoc tinc dret a faltar perquè un dia tinc ganes de fer altres coses (o he de fer altres coses) que no sigui debatre en una assemblea llarga i amb certs components d’esterilitat (bé, sí que tinc el dret però llavors el pes de la meva opinió disminueix…!).
Sent molt conscient que avui només obriré una mica més el meló i que hauran de seguir molts articles més, avui m’endisaré, remenaré i sacsejaré les idees que hi ha darrere la manera actual d’entendre la participació per veure què tenen a veure amb aquests malestars. Som-hi!
No totes les actituds masclistes són cosa d’una sola persona. A vegades un grup o una associació – fins i tot la més democràtica, d’esquerres i alternativa – també pot ser masclista. Com podem detectar-ho, com hem d’actuar, i, sobretot, com ens n’hem de responsabilitzar?
Ulleres per Esquerrans 