Comunicar-nos per cuidar-nos

Els buits comunicatius en un relació afectivo-sexual els defineixo com aquells espais d’informació desconeguda i pressuposada sobre l’altre persona dins la relació. Per tant, són espais buits de contingut per la manca de comunicació amb l’altre persona. Per exemplificar-ho, puc dir que aquests buits comunicatius poden respondre a auto-preguntes o auto-afirmacions molt típiques que ens fem: “li agradarà això?”, “si li explico això de mi que en pensarà de mi?”, “crec que em deixaria si li proposés això”, “millor no tocar aquest tema amb ell/a” o “aquest tema no cal parlar-lo, ja està prou clar!”. Aquestes buits d’informació acostumen a sorgir en temes controversos o que pressuposem que estan ja prou clars i implícits perquè considerem que “això és lo normal!” i, per tant, no cal ni que ho parlem i no busquem omplir-los amb informació que l’altre ens ha donat de forma conscient i diracte.

Aquests buits d’informació apareixen en qualsevol relació humana, però en el moment de conèixer a algú o al principi d’una relació afectivo-sexual són molts els espais buits. Al principi aquest misteri i desconeixement de què pensarà, sentirà o dirà l’altre pot generar una certa excitació cap allò desconegut. És un constant risc de traspassar límits que no sabem on ens portaran i com serà el feedback de l’altre. Els buits comunicatius donen molt joc i omplen de foc les relacions. Continua llegint →