Els buits comunicatius en les relacions afectivo-sexuals

Comunicar-nos per cuidar-nos

edu-amorEls buits comunicatius en un relació afectivo-sexual els defineixo com aquells espais d’informació desconeguda i pressuposada sobre l’altre persona dins la relació. Per tant, són espais buits de contingut per la manca de comunicació amb l’altre persona. Per exemplificar-ho, puc dir que aquests buits comunicatius poden respondre a auto-preguntes o auto-afirmacions molt típiques que ens fem: “li agradarà això?”, “si li explico això de mi que en pensarà de mi?”, “crec que em deixaria si li proposés això”, “millor no tocar aquest tema amb ell/a” o “aquest tema no cal parlar-lo, ja està prou clar!”. Aquestes buits d’informació acostumen a sorgir en temes controversos o que pressuposem que estan ja prou clars i implícits perquè considerem que “això és lo normal!” i, per tant, no cal ni que ho parlem i no busquem omplir-los amb informació que l’altre ens ha donat de forma conscient i diracte.

Aquests buits d’informació apareixen en qualsevol relació humana, però en el moment de conèixer a algú o al principi d’una relació afectivo-sexual són molts els espais buits. Al principi aquest misteri i desconeixement de què pensarà, sentirà o dirà l’altre pot generar una certa excitació cap allò desconegut. És un constant risc de traspassar límits que no sabem on ens portaran i com serà el feedback de l’altre. Els buits comunicatius donen molt joc i omplen de foc les relacions. Continua llegint

LGTBIQ i encara més espècies per catalogar

feminismes-negre

Continuo amb el fil engegat abans del 8 de març. En el seu moment vaig definir els conceptes de gènere, sexe, expressió de gènere, identitat de gènere i orientació del desig sexual, i vaig acabar amb un quadre que – així simplificant – intentava mostrar com de diverses i riques podem arribar a ser les persones si, tot passant per sobre d’aquella concepció binària segons la qual només podem tenir dos gèneres i expressions de gènere que corresponguin a dos sexes i dues orientacions del desig sexual, combinem diferents aspectes de cada cosa. No cal dir (o sí) que les persones som infinitament més riques i diverses del que podia caber en aquell quadre classificatori!

Sobre això del classificar hi ha molta gent a favor i molta gent en contra. Jo penso que si es fa amb consciència de les repercussions i rebudes que pot tenir, pot ser útil classificar i autoclassificar-nos, ja sigui per fer més entenedora o més visible una realitat. Però depèn molt del context en el que parlem i dels objectius que perseguim, perquè a vegades classificar pot excloure o pot convertir allò classificat en una realitat simple i sense matisos, projectant-ho de manera esbiaixada. I per això cal educar en la consciència de la socialització del gènere i en la valentia de trencar estereotips: perquè cada un de nosaltres pugui decidir amb més consciència com viure, sentir i expressar-se!

Continua llegint