No totes les actituds masclistes són cosa d’una sola persona. A vegades un grup o una associació – fins i tot la més democràtica, d’esquerres i alternativa – també pot ser masclista. Com podem detectar-ho, com hem d’actuar, i, sobretot, com ens n’hem de responsabilitzar?
Gènere
Tu ets un marika no? – Les tres normes intrencables del mascle adult, masclista i homòfob
TU ETS UN MARIKA NO? DESCONSTRUINT AQUEST ATAC
“Tu el que ets és un marika”, “Això és de nenazas”, “Buah doncs quina plomaza que tens no?”, “Va campeón, no ploris com una nena, que ja ets gran”, “Tiu, sembles una maricona”, “buuuuh calzonazas”, “Sembles un nen petit plorant així”, “Que té por el nen de la mama?”… us sonen aquestes frases? Totes beuen de la mateixa font: la homofòbia, la misogínia i el masclisme.
La veritat és que me n’he fet un fart de sentir aquesta frase (cap a mi i al meu voltant) i tot i que aquest article el vaig escriure fa temps per mi té molt sentit reprendre’l ara i avui per diverses situacions que, sobretot, que viuen i pateixen companyes meves des d’aquesta exclusió a altres formes de viure el gènere i la masculinitat. En aquest article vull desconstruir aquest atac i veure’n algunes de les seves arrels connectades amb la masculinitat i la seva normativitat.
Mama, vull ser veterinària! (o el dia que descobreixes que les teves expectatives laborals estan social i culturalment construides)
Abans de començar dir-vos que l’article d’avui és una declaració d’amor a l’Observatori iQ i a les companyes que hi treballen per tota la feina que fan recollint, elaborant i publicant un munt d’indicadors estadístics per entendre la realitat catalana des d’una mirada no androcèntrica. No us estigueu de remenar la seva fantàstica web, que m’ha proporcionat tota la informació i estadístiques que apareixen a l’article 🙂
Definitivament els documentals d’animals han fet molt de mal: “Mientras la mamá pájaro cuida los pajaritos, papá pájaro va a por comida”, “Las hembras pinguino cuidan de los más débiles mientras los machos se echan unos chapuzones divertidos”… i així podríem continuar amb molts altres exemples en els que s’il·lustra que – per naturalesa – totes les femelles de totes les espècies terrestres i tots els mascles de totes les espècies terrestres (fins i tot les plantes!) compleixen uns mateixos patrons de comportament i unes mateixes inclinacions cap a diverses tasques que possibiliten la vida. D’aquesta manera esdevé lògic i natural que les dones tinguem més facilitat per la cura de les persones dependents, l’educació dels infants, les habilitats socials i emocionals, i els homes tendeixin a procurar el sosteniment material del grup mitjançant l’obtenció de menjar, habitatge i duent a terme tasques de defensa… Us sonen aquelles frases en que, debatent sobre la distribució de tasques domèstiques o la feina, algú diu “però si tots els animals ho fan així, i els primitius també, perquè és clar, les dones teniu menys força, sou més cuidadoses…”? Doncs no, com ja deveu suposar, això d’innat no en té res. Té a veure, com ens heu llegit moltes vegades, amb el gènere.
Ulleres per Esquerrans 