Passar del som masclistes a l’estem sent masclistes
Tots els tius som masclistes? Quina pregunta més difícil de respondre. Sobretot quan la he de respondre com a home i tot el que això comporta. Per altra banda, també m’és difícil escriure això quan sé que existeix tant de masclisme, sexisme, misoginia i heteropatriarcat diari i una constant auto-justificació de moltíssimes persones per exculpar-se de ser etiquetats com a masclistes mentre els seus actes demostren el contrari (epa! I sóc el primer que ho faig!). Per això no vull que aquest article sigui un recull de justificacions, sinó un pas per a l’autoresponsabilització de quan els homes estem sent masclistes en molts moments de la nostra vida quotidiana.
Certament, des de que he nascut fins ara que treballo amb homes i grups d’homes mai he trobat a ningú que digui: ets 24 hores del dia 100% masclista (un rollo: high machito level). Si que m’he trobat homes amb expressions de masculinitat amb un nivell top de masclisme (potser si ho penses et ve al cap: l’èpic macho alpha, el macho ibèrico o el militant machirulo), amb constants comentaris i bromes misògines (els típics acudits o mites justificats amb: eh, però és broma tiu), amb un odi irrefrenable al feminisme (confonent-lo amb el femellisme o recaient en sienmil mites), amb una masculinitat de masclista-cívic (exacte… aquells políticament correctes i de discursos bonics), etc. I en tots aquests moments crec que s’ha de d’anomenar i visibilitzar que això són actituds i expressions masclistes i que, per tant, aquesta persona està sent masclista sens cap dubte. Continua llegint
Quina merda de títol és aquest quan els homes rebossem de privilegis i poder en el sistema heteropatriarcal? I sí, estem a rebentar de privilegis a nivell domèstic (dedicant la meitat d’hores al treball domèstic), a nivell laboral (cobrant un 25% més per la mateixa feina), a nivell d’integritat personal (un 26,6% de les dones han rebut violència greu i el 98% de violència familiar la reben dones), a l’espai públic (no tenir por a les violacions), a les xarxes (poder anar sense samarreta i ensenyar els mugrons)… El món està crear per nosaltres i per a nosaltres, pur androcentrisme. I per si algú li passa pel cap: “Ei! Que als tius també ens afecta el masclisme i el patriarcat!” dono la resposta de: “Sí, exacte. No negarem els costos de la masculinitat (accidents de tràfic, suïcidis, dificultats emocionals, pressions de l’estereotip masculí, etc.) i que cal lluitar per transformar-ho. Però tampoc neguem que som els privilegiats d’aquest joc, els menys afectats i que, per això, tenim una responsabilitat extra en aquesta lluita des de la nostra posició de privilegi social”.
Ulleres per Esquerrans 