Els límits que parteixen de necessitats personals o col·lectives poden generar reaccions molt viscerals si la persona que està rebent el límit està més connectada amb el que ella necessita que no pas amb el que l’altre està necessitant. Els “espais no mixtes” o el “no és no” suposen el fet de posar un límit que, en molts casos, la reacció vers aquest pot portar-nos a sentir-nos desprestigiats, apartats, exclosos, frustrats, inferiors, etc. i la gestió d’aquestes emocions pot ser reaccionar agressivament amb la boca plena d’arguments en contra. Què és el que ens costa de respectar els límits de l’altre?

Però no només es tracta d’una reacció emocional personal, sinó d’un sistema de creences que sempre ens ha dit als homes: “pots fer el que et doni la gana”, “el cos de les dones és teu”, “fes el que necessitis”, etc. tot aquest sistema de creences heteropatriarcal que ens fa desconnectar de les necessitats de l’altre, traspassar límits, no percebre el feedback de l’altre i també de la consciència de les dinàmiques històriques i actuals de gènere i poder que s’estan donant en el moment. Certament, totes les necessitats són respectables, però si no tenim en compte les dinàmiques de poder podem acabar caient en el pensament de que “tots som iguals”.

Som-hi! Tenim curro intern per fer!

Autora i il·lustradora: Amat Molero Borràs