Buscant l’equilibri del triangle amorós per a introduint-nos a l’educació per l’amor

Sembla que en el joc¹ de l’amor ens costi molt trobar un equilibri. Jo em sento com un acròbata buscant el punt exacte per trobar l’equilibri i caminar per la corda fluixa. Però, tot i que porti anys i experiència en el món de l’amor, segueix sent una tasca molt difícil i incerta cada vegada que pujo a una nova corda (d’una relació amistosa, d’una relació familiar, d’una relació afectivo-sexual…). Sento que sempre estic jugant a un estira i arronsa entre el dret a respondre i complir les pròpies necessitats i desigs, a cuidar i atendre les demandes de l’altre i a tenir en compte i respectar l’equilibri i benestar de tot el que m’envolta. Quan només ens fixen en les nostres necessitats ens sentim o tornem egoistes, quan només estem per respondre a l’altre ens sentim esclaus i quan només ens dediquem a respectar i ser conseqüents amb el que ens envolta ens sentim encadenats o, a vegades, hipòcrites per no poder-ho complir. Us sona d’algo el que dic? Crec que és una vivència força compartida 🙂 Continua llegint →