Mama, vull ser veterinària! (o el dia que descobreixes que les teves expectatives laborals estan social i culturalment construides)

feminismes-negre

Abans de començar dir-vos que l’article d’avui és una declaració d’amor a l’Observatori iQ i a les companyes que hi treballen per tota la feina que fan recollint, elaborant i publicant un munt d’indicadors estadístics per entendre la realitat catalana des d’una mirada no androcèntrica. No us estigueu de remenar la seva fantàstica web, que m’ha proporcionat tota la informació i estadístiques que apareixen a l’article 🙂

Definitivament els documentals d’animals han fet molt de mal: “Mientras la mamá pájaro cuida los pajaritos, papá pájaro va a por comida”, “Las hembras pinguino cuidan de los más débiles mientras los machos se echan unos chapuzones divertidos”… i així podríem continuar amb molts altres exemples en els que s’il·lustra que – per naturalesa – totes les femelles de totes les espècies terrestres i tots els mascles de totes les espècies terrestres (fins i tot les plantes!) compleixen uns mateixos patrons de comportament i unes mateixes inclinacions cap a diverses tasques que possibiliten la vida. D’aquesta manera esdevé lògic i natural que les dones tinguem més facilitat per la cura de les persones dependents, l’educació dels infants, les habilitats socials i emocionals, i els homes tendeixin a procurar el sosteniment material del grup mitjançant l’obtenció de menjar, habitatge i duent a terme tasques de defensa… Us sonen aquelles frases en que, debatent sobre la distribució de tasques domèstiques o la feina, algú diu “però si tots els animals ho fan així, i els primitius també, perquè és clar, les dones teniu menys força, sou més cuidadoses…”? Doncs no, com ja deveu suposar, això d’innat no en té res. Té a veure, com ens heu llegit moltes vegades, amb el gènere.

divisió_sexual_treball_ulleres_esquerrans_mariona_1 Continua llegint

Estarem uns dies de vacances :)

edu-amorAra sí, després de tancar tot el que teníem en marxa aquests primers mesos del curs… marxem cap a unes bones i merescudes vacances a desconnectar i a cuidar-nos molt 🙂

Us desitgem la millor entrada d’any i unes festes ben tendres i feministes! (encara que no ho sembli les festes són el millor moment per convèncer la família i l’amistat d’això del feminisme… no es poden aixecar de la cadira!)

Tornarem a la segona setmana de gener… amb novetats al blog  😉

vacances

Fer una “noche de chicas” pot ser una acció feminista?

feminismes-negreQuè hi passa en un lloc quan no hi ha homes?

L’altre dia vaig facilitar un taller sobre pràctiques i discursos al voltant de l’anticoncepció amb mirada de gènere. No sóc sexòloga, ni infermera, ni experta en mètodes anticonceptius… (tot i que estava acompanyada per una gran i estimada sexòloga!), però és un tema que m’apassiona i del qual durant els meus anys de carrera vaig fer-ne una recerca des de l’antropologia feminista, i que a dia d’avui encara segueixo remenant, aprenent i fent-me preguntes com a dona i feminista 🙂

El taller era per educadors i educadores en el temps de lleure, i l’objectiu era identificar els estereotips i mecanismes de gener-ació (com ens convertim endones” i “homes”) que transmetem als joves quan els parlem d’anticoncepció (en una amalgama de discursos i relats pseudocientífics barrejats amb les batalletes personals): des d’on parlem, amb quins mecanismes, què diem sobre els cossos, les emocions, les relacions, les agències i capacitats d’autonomia, els plaers i desitjos, els riscos, l’autogestió…!

El taller era mixt (estava pensat tant per nois com per noies), però no va venir ni un noi!espais-no-mixtes-1 (encenguem les alertes a les ulleres liles, siusplau!). Així que durant tres hores, una vintena de noies – homogènies i diverses alhora -, vam estar parlant, qüestionant, exposant-nos, rient, preocupant-nos… sobre anticoncepció i mètodes de protecció contra les malalties de transmissió sexual. Però també sobre sexe, sobre negociacions, sobre violències quotidianes amb la parella, amb la ginecòloga o amb la família. Va ser un moment molt bonic i molt especial. Sense conèixer-nos es va crear ràpidament un clima de confiança molt bonic, i totes ens vam anar animant a parlar, a qüestionar, a debatre, a compartir i compartir-nos. Vam parlar des de cada una, amb complicitat, mostrant-nos vulnerables i lluitadores alhora. I també van sortir discrepàncies i diferències, no us penseu que tot són flors i violes!

Va ser, en tota regla, el que se li diu un espai no-mixt. Un espai segregat. Un espai d’autoconsciència.

Continua llegint