Perdent la por al feminisme

La connexió entre persona i feminisme ha sigut històricament controvertida. És com si existís una barrera intraspassable que ens priva a moltes de ser feministes o nombrar-nos com a tals. Però aquestes les barreres ens les posem nosaltres mateixes, amb el cos i les idees. Jo acostumo a tenir un dimoni dins el meu cap que m’està preguntant: de veritat creus que ets feminista? Ets massa macho per ser-ho? No veus que ocupes massa espai per ser-ho? No has llegit prou, com vols considerar-t’hi? I així un munt de preguntes més. Per això, cal que enderroquem aquestes barreres culturals i ens donem la possibilitat i oportunitat de dir que: totes les persones hem de ser feministes i lluitar pel feminisme. Personalment, com a home que escriu l’article, he de dir que aquesta és una afirmació molt agosarada. No només perquè utilitzo l’imperatiu “hem de”, sinó perquè també cal posar el límit dient que no s’ha pretendre invaïr, controlar, masculinitzar i monopolitzar el moviment ni discurs feminista des de la visió privilegiada dels que hem nascut homes (tot i que els homes també patim opressions pel patriarcat). Però no per això ens hem de veure exclosos de poder potenciar la transformació social i personal per a la equitat i la justícia. Continua llegint →