PORNO I FEMINISME(S)

15 RAONS PER CRITICAR EL PORNO HEGEMÒNIC (Part 1)

Porno i feminisme(s), vaya temazo no? Un debat increïble que encara no s’ha trobat una posició clara al respecte. Però potser et preguntaràs: Que t’ha pillat ara per parlar de porno? La meva resposta és que no només vull parlar de porno perquè “se me antoje”, sinó que crec fermament que s’ha de fer pedagogia sobre la pornografia. I més enllà dels arguments que ara mateix et presentaré també vull dir que com a home consumidor de pornografia he pogut arribar a sentir moltes contradiccions, malsdecaps i malestars; addicció i dependència del porno com a forma de descàrrega, buidor interna i malestar després de corre’m, pors i inseguretats veient que la ficció no era el que jo vivia, contradiccions com a feminista consumint porno mainstream, sensació de raresa i de fer algo malament… si t’ha passat algun cop això, doncs ja tens alguna raó personal de llegir aquest article 😉

PERQUÈ PARLAR DE PORNO? UNES QUANTES PORNO-DADES…

Anualment la criticable pàgina de PornHub (una de les pàgines més consumides mundialment) penja estadístiques i un informe sobre el consum de pornografia dels seus visitants. Probablement els resultats (de l’informe del 2019) et petin el cap si et dic que: 

  • Cada ciutadà de l’estat español consumeix 9 minuts i 40 segons al dia de porno i que, per tant, si tu no consumeixes aquests minuts qui tinguis al costat en consumeix el doble
  • Diumenge, dia del senyor, és el dia de major tràfic de pornografia de la setmana
  • L’estat espanyol és el 12è país amb major consum a aquesta pàgina que rep 115 milions de visites diàries (i sembla que any rere any ens aproximem més al pòdium de les olimpíades del consum de porno)
  • El 68% del consum de porno és masculí vers el 32% femení
Continua llegint

Fent el capullo

Fent el capullo_Ulleres per Esquerrans_Amat Molero Borràs.png

Fent el capullo per sobreviure… una vivència personal il·lustrada 😉

Aquestes vinyetes resumeixen la vivència de les sancions de gènere rebudes a l’infància i com aquestes afecten en la identitat, les relacions i el nostre desenvolupament personal: tancant-te interiorment i mostrant una part de tu (socialment acceptada = fer el capullo) i que n’amaga una altra (socialment no acceptada = papallona).

Per sort aquí apareixen els feminismes, en forma de llibre, que tot i les contradiccions (com a home), els costos de la masculinitat, els costos de posicionar-se com a feminista i les olles mentals en voler viure coherentment com a home feminista, però que… en conclusió, no deixa de fer-nos viure més lliures en les nostres identitats i relacions i, sobretot, fer-les més conscients i responsables.

Per si algú vol seguir donant-li voltes a això de masculinitats i feminismes, aquí us enllaçem un curs online que fem amb les inscripcions obertes: http://www.esberla.cat/masculinitatsonline.html

Seguim 🙂

Homo participativus

   feminismes-negreA mi la participació, tant en la militància com en l’associacionisme, em genera certs malestars. Almenys tal com funciona avui en dia…! M’explico, la manera en la que hem après (o no après) a participar – que no és altra cosa que actuar i prendre decisions en col·lectiu, amb alguna finalitat compartida – no és inclusiva ni justa, és masclista (i racista, classista…. quanta paraulota, ara ho explicaré!)! I això, almenys a mi, em genera certs malestars, perquè sento que sovint la meva veu no és escoltada sinó és que em faig pesada i em repeteixo com l’all i si no m’emprenyo; o sento que no tinc dret a participar diferent perquè un dia estic trista o atabalada; o que tampoc tinc dret a faltar perquè un dia tinc ganes de fer altres coses (o he de fer altres coses) que no sigui debatre en una assemblea llarga i amb certs components d’esterilitat (bé, sí que tinc el dret però llavors el pes de la meva opinió disminueix…!).

Sent molt conscient que avui només obriré una mica més el meló i que hauran de seguir molts articles més, avui m’endisaré, remenaré i sacsejaré les idees que hi ha darrere la manera actual d’entendre la participació per veure què tenen a veure amb aquests malestars. Som-hi!

Continua llegint