home

“Va no ploris, no has d’estar trist home!”

/ Amat Molero Borràs / 2 comentaris


(Nota: Aquesta és la introducció d’un seguit d’articles d’empoderament i educació emocional)

2_Va no ploris títol

“Va no ploris, no ha d’estar trist!”, “Torna-t’hi no? Com deixes que et vacilin així?”, “Joder, aquest té orxata a les venes”, “Buah, un altre vegada emocionat, sembles marica tiu”, “Vinga, endavant, pit i

 collons tiu!”, “No tinguis por, no siguis nenaza”… et sonen aquestes frases oi? A mi m’ha generat: pressió per ser un tiu actiu i divertit, frustració per no poder complir les expectatives socials sobre mi com a home, vulnerabilitat quan no he pogut ser fort i segur, alarmat i vigilància quan he hagut de mostrar tristesa, por de què pensaran de mi quan tinc por, decepcionat amb mi mateix quan he volgut mantenir una compostura emocional, que havia practicat molt bé a la dutxa i davant el mirall, i que finalment m’he mostrat a la vida real de forma el contrària: vulnerable, insegur o “acollonit”. Un munt de vivències que m’han anat mostrant la “Gran i magnifica Guia d’Educació Emocional Masculina A.K.A com viure les emocions com a home si vols ser acceptat socialment”. Continua llegint →

DESEMPODEREM O EMPODEREM ALS HOMES?

/ Amat Molero Borràs / Deixa un comentari

2_Desempoderar o empoderar als homesQuina merda de títol és aquest quan els homes rebossem de privilegis i poder en el sistema heteropatriarcal? I sí, estem a rebentar de privilegis a nivell domèstic (dedicant la meitat d’hores al treball domèstic), a nivell laboral (cobrant un 25% més per la mateixa feina), a nivell d’integritat personal (un 26,6% de les dones han rebut violència greu i el 98% de violència familiar la reben dones), a l’espai públic (no tenir por a les violacions), a les xarxes (poder anar sense samarreta i ensenyar els mugrons)… El món està crear per nosaltres i per a nosaltres, pur androcentrisme. I per si algú li passa pel cap: “Ei! Que als tius també ens afecta el masclisme i el patriarcat!” dono la resposta de: “Sí, exacte. No negarem els costos de la masculinitat (accidents de tràfic, suïcidis, dificultats emocionals, pressions de l’estereotip masculí, etc.) i que cal lluitar per transformar-ho. Però tampoc neguem que som els privilegiats d’aquest joc, els menys afectats i que, per això, tenim una responsabilitat extra en aquesta lluita des de la nostra posició de privilegi social”.

alliberacio-patriarcal_-ulleres-per-esquerrans-_-amat

Avui vull donar voltes a perquè necessitem els homes empoderats per a la lluita feminista, tot i la contradicció que això sembli. I, abans de començar, vull posar el matís de que l’empoderament no és pas un terme neutre, l’empoderament també té gènere i, per tant, no puc comparar el que jo parlaré (empoderament en clau masculina) amb l’empoderament de les dones.

Poder i privilegis socials, font d’inconsciència i desresponsabilització

Si els homes tenim tants privilegis i poder social, perquè ens hem de voler més empoderats? Abans de respondre aquesta pregunta és important parlar de quin tipus poder i privilegis fem referència.

Continua llegint →

QUÈ PEBROTS FAIG AMB LA MEVA MASCULINITAT?

/ Amat Molero Borràs / 6 comentaris

“Deconstrueix-te”, “Hauries de treballar la teva masculinitat”, “T’has de repensar com a home”, “Ets un machirulo i no fas res per canviar-ho”, “No t’has treballat gens tiu… ets un masclista”, “Creus que llegint i repetint discursos deixaràs de ser masclista? No es fa així”… alguna d’aquestes frases les heu rebut o les heu dit? Jo ambdues. Són clàssiques crítiques que recauen sobre els homes que, com ens ve de sèrie i així ho hem après des de ben petits, tenim reaccions, actituds, comentaris, accions… que són etiquetades com a masclistes. I, per tant, la nostra forma de ser homes (la nostra masculinitat) pot estar causant i generant dolor a altres persones. I quan un dia, per gràcia divina feminista, rebem algun d’aquest comentaris, “BOOM!” tot explota dins nostre i el fet de ser etiquetats com a masclistes ens fa preguntar-nos: Què pebrots faig amb la meva masculinitat? Com puc ser un home i treballar-me el masclisme interioritzat en la meva forma de ser? Continua llegint →