Continuo amb el fil engegat abans del 8 de març. En el seu moment vaig definir els conceptes de gènere, sexe, expressió de gènere, identitat de gènere i orientació del desig sexual, i vaig acabar amb un quadre que – així simplificant – intentava mostrar com de diverses i riques podem arribar a ser les persones si, tot passant per sobre d’aquella concepció binària segons la qual només podem tenir dos gèneres i expressions de gènere que corresponguin a dos sexes i dues orientacions del desig sexual, combinem diferents aspectes de cada cosa. No cal dir (o sí) que les persones som infinitament més riques i diverses del que podia caber en aquell quadre classificatori!
Sobre això del classificar hi ha molta gent a favor i molta gent en contra. Jo penso que si es fa amb consciència de les repercussions i rebudes que pot tenir, pot ser útil classificar i autoclassificar-nos, ja sigui per fer més entenedora o més visible una realitat. Però depèn molt del context en el que parlem i dels objectius que perseguim, perquè a vegades classificar pot excloure o pot convertir allò classificat en una realitat simple i sense matisos, projectant-ho de manera esbiaixada. I per això cal educar en la consciència de la socialització del gènere i en la valentia de trencar estereotips: perquè cada un de nosaltres pugui decidir amb més consciència com viure, sentir i expressar-se!
Ulleres per Esquerrans 