Continuo amb el fil engegat abans del 8 de març. En el seu moment vaig definir els conceptes de gènere, sexe, expressió de gènere, identitat de gènere i orientació del desig sexual, i vaig acabar amb un quadre que – així simplificant – intentava mostrar com de diverses i riques podem arribar a ser les persones si, tot passant per sobre d’aquella concepció binària segons la qual només podem tenir dos gèneres i expressions de gènere que corresponguin a dos sexes i dues orientacions del desig sexual, combinem diferents aspectes de cada cosa. No cal dir (o sí) que les persones som infinitament més riques i diverses del que podia caber en aquell quadre classificatori!

Sobre això del classificar hi ha molta gent a favor i molta gent en contra. Jo penso que si es fa amb consciència de les repercussions i rebudes que pot tenir, pot ser útil classificar i autoclassificar-nos, ja sigui per fer més entenedora o més visible una realitat. Però depèn molt del context en el que parlem i dels objectius que perseguim, perquè a vegades classificar pot excloure o pot convertir allò classificat en una realitat simple i sense matisos, projectant-ho de manera esbiaixada. I per això cal educar en la consciència de la socialització del gènere i en la valentia de trencar estereotips: perquè cada un de nosaltres pugui decidir amb més consciència com viure, sentir i expressar-se!

Dit això, avui seguiré explicant alguns dels noms i conceptes que fem servir al blog i en entorns on es parla de gènere, feminismes i masculinitats!

Les sigles LGTBIQ volen dir Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i Queer. Les persones que s’identifiquen i es viuen des d’aquestes identitats han unit les seves lluites polítiques pel reconeixement públic com a subjectes de drets. És per això, que més enllà de ser identitats (o ficcions identitàries, com les anomena Preciado) que permanentment o en trànsit poden viure i/o expressar les persones, també diem que són identitats polítiques.

LESBIANES: dones que se senten atretes per dones. I no, no les podreu reconèixer perquè tinguin una aparença masculina, portin camises de llenyataires o no es depilin les aixelles.

GAIS: homes que se senten atrets per homes. Tampoc els podreu reconèixer perquè tinguin ploma, siguin presumits o treballin en el món de la moda.

Ho sabíeu que… fins al 1990 l’Organització Mundial de la Salut considerava que la homosexualitat era una malaltia mental? I que a l’Estat Espanyol les associacions de gais i lesbianes eren il·legals? Bueno… i fins fa dos dies ni matrimonis ni adopcions – i això últim és una odissea…! – . Malgrat haver-se fet molts avenços els gais, les lesbianes i els bisexuals encara estan estigmatitzats, se’n tenen molts prejudicis i pateixen violències diàries.

TRANS* (l’asterisc indica, com veureu, la gran varietat d’identitats que trobem sota aquest paraigües): Les persones que s’engloben sota el terme trans* no s’identifiquen amb el gènere que correspon al sexe que se’ls ha assignat al néixer; algunes – no totes, escullen seguir un tractament mèdic (quirúrgic i hormonal) perquè el seu sexe quadri amb la identitat de gènere amb la que s’identifiquen. Però aquesta identificació pot ser permanent o transitòria, per tant hi ha moltes identitats i expressions trans*: podríem dir que es tracta de qualsevol persona que creui els límits tradicionals de gènere i sexe, aquells la identitat de gènere dels quals variï, o aquells la identitat de gènere dels quals, com hem dit, no quadra amb el sexe que els ha estat assignat al néixer.

Podreu sentir a parlar, entre d’altres, dels termes:

– Transgèneres: s’usa sovint per fer referència a les persones que s’identifiquen amb un gènere diferent al que correspon al sexe que se’ls va assignar al néixer, i que no han passat per cap procés de transició,quirúrgic i hormonal

– Transexuals: s’usa sovint per fer referència a les persones que s’identifiquen amb un gènere diferent al que correspon al sexe que se’ls va assignar al néixer, i que se sotmeten voluntàriament a una intervenció quirúrgica i hormonal per tal que el seu sexe correspongui amb el gènere que viuen.

– AL LORO: Hi ha persones que no són trans i que els agrada vestir-se amb roba que es considera pròpia de l’altre sexe i gènere: és el que s’anomena TRAVESTISME, i es fa perquè a aquella persona li vé de gust i s’hi sent còmode

BISEXUALS: Persones a qui agraden persones dels dos gèneres del sistema binari sexe/gènere. No ho confonguem amb PANSEXUALs: aquelles persones que se senten atretes per altres persones sense importar el gènere d’aquestes; el més important per les persones pansexuals és l’amor i la cura cap a l’altra persona. A diferència de la bisexualitat, la seva atracció no és binària, sinó que inclou una gran diversitat de gèneres (incloent les persones trans* i inter*)

INTERSEXUALS: Persones amb uns cossos que no són classificables ni com a masculins ni com a femenins segons la descripció mèdica de mascle o femella; al créixer, en funció de com hagin estat socialitzats, poden sentir-se i expressar-se com a dones, homes o com a persones no binàries.

L’existència d’aquestes persones (encara que siguin poquetes) posa de manifest que en el pla biològic la divisió en dos sexes no és tant clara com ens vol fer veure la cultura! Sembla, més aviat – i la literatura mèdica ho reconeix – que el sexe és un ampli ventall de possibilitats, però que el sistema binari els classifica com a mascles, femelles, o… ambigus. El problema és que quan un nadó neix i els seus genitals “no encaixen” se li intervé quirúrgica i hormonalment en funció del diagnosi que se li ha fet al néixer. Sense preguntar-li.

QUEER: És una paraula anglesa que significava “desconegut”, “misteriós”, “tarat”, i que al llarg dels anys 70 va ser reivindicada i presa com a eina d’apoderament polític per part de les comunitats no heterosexuals que volien anar més enllà de les identitats LGTBI; dóna nom, també, a una teoria de gènere, la TEORIA QUEER (un dia l’explicaré!) que, a mode de titular, busca anar més enllà de les categories que fan referència al gènere, la identitat sexual i l’orientació del desig sexual. Les persones que viuen des d’una posició “queer” viuen la seva identitat, expressió de gènere i orientació del desig sexual fugint de la classificació de les normes binàries de sexe i gènere per tal de buscar una nova manera d’estar i viure en el món, atenta als processos d’exclusió i marginalitat que creen totes les altres ficcions identitàries de la societat heternormativa i, també, de la cultura gay.

I, com era de suposar, hi ha lesbianes, gais i bisexuals – i també heterosexuals – trans, intersexuals, queer…! I no és fantàstic?

Dit així tot sembles flors i violes. Però malauradament davant de tota aquesta diversitat tant rica de vivències i expressions, trobem persones amb fòbies: homofòbies, transfòbies… i tot tipus de LGTBIQfòbies! A grans trets trobem:

LA HOMOFÒBIA: és el rebuig, la discriminació, el prejudici i la por envers les persones que es relacionen sexualment amb persones del seu mateix sexe.

El rebuig cap a l’homosexualitat – sovint expressada en forma de sancions o insults – és un dels mecanismes del sistema sexe/gènere per mantenir a les persones dintre dels estereotips masculí i femení, independentment del seus desitjos sexuals.

LA TRANSFÒBIA: és el rebuig, la discriminació, el prejudici i la por envers les persones trans*, basades en l’expressió de les seves identitats de gènere, o pel simple fet de ser trans*.

Tant la homofòbia com la transfòbia formen part d’un gran entramat de mecanismes encarregats de mantenir les diferències i desigualtats que provoca el sistema sociocultural binari de sexe/gènere. Per això, mentre hi hagi sexisme – que vol dir que a partir de les nostres característiques sexuals se’ns classificarà com a homes o dones,i això determinarà què podrem o no podrem fer, agradar-nos o somniar – hi haurà homofòbia. I per això és necessari que les lluites feministes i les lluites LGTBIQ vagin de la mà.

Ostres, que em deixava el nom d’una espècie per catalogar!! Un nom que poca gent usa i que penso que comença a ser hora que el fem córrer:

CIS-HOMES i CIS-DONES: Posant noms a tota la gent que no seguia la norma del sistema sexe/gènere binari que hem explicat, i creant una espècie de folklore o bestiari, la societat occidental “s’ha oblidat” de posar nom als que sí que segueixen la norma. Doncs no, aquí tothom és una espècie per catalogar: s’ha d’acabar això de dir o pensar en termes de “nosaltres els normals” i “les lesbianes, els gais, els trans*, les bisexuals, els intersexuals, els queers…”. Els qui seguim la norma també hem de se posats sota la lupa, observats i qüestionats, perquè potser no som tant normals com ens pensem!

Així doncs, ho heu endevinat, els CIS-homes i les CIS-dones són aquells en que se’ls alineen totes les variables del mateix costat: són mascles que es viuen i s’expressen com a homes, i a qui els agraden les dones; i són femelles que es viuen i s’expressen com a dones, i a qui els agraden les dones.

I ara ja sí, anem cap a la recta final de les definicions 🙂 el proper dia detalls, usos i diferències entre el sexisme, el masclisme i el patriarcat!

Per cert, ja teniu clares totes les vostres etiquetes, les que us poseu vosaltres i les que us posen? Alguna vegada heu sentit que us apreten o que no acaben de concordar amb el que sou? Us animo a prendre’n consciència, a compartir-ho aquí sota i a ser valents per acabar amb allò de cada etiqueta que no ens agrada i a quedar-nos amb el que sí! Bona setmana!!

Autora: Mariona Zamora Juan

Il·lustrador: Amat Molero Borràs

---

Algunes recomanacions per seguir i ampliar coneixements:

Dibuixant el gènere de Gerard Coll Planas i Maria Vidal

Trans*sexualidades. Acompañamiento, factores de salud y recursos educativos de Raquel (Lucas) Platero